Processos oberts i compartits

L’autoestima d’un poble o una comunitat pot estar estretament relacionada amb la seua capacitat per a reconèixer i valorar el seu patrimoni popular, acceptar-ho dins d’un marc d’acció i transformació promou el patrimoni popular des de la idea de lo comú.  Quan valorem els saber diversos locals a l’hora de evocar les realitats passades, presents i futures estem dimensionant les identitats, les interrelacions, la transmissió d’experiències, sabers i coneixements intergeneracionals i també els espais, com a eines d’articulació.

Els encontres amb agents implicats i el veïnat dels municipis de La Mancomunitat de Penyagolosa ens permet situar-nos i dir-nos a cop de toponímia, recopilar i documentar la memòria oral i els testimonis experiencials de col·lectius i persones, així com fomentar la participació comunitària d’una manera dinàmica i col·laborativa que involucre a la població en la preservació del patrimoni material i immaterial. La comprensió i la consciència crítica a l’hora de percebre, participar, traslladar i celebrar les experiències culturals, encoratja a la reinterpretació del patrimoni popular per a manifestar-ne noves formes d’expressió i fer-ne un ús respectuós dialogant amb l’actualitat.

La recerca en el treball d’investigació no consisteix només en trobar forns, sinó que ens apropa al territori, la seua realitat i identitat amb una mirada més àmplia per tal d’atendre les arrels i entendre els significats, mitjançant l’experiència situada i l’escolta de vivències, de relats els quals de vegades es converteixen en mites, d’imaginaris i costums.

Un bon esmorzar compartit i amb delícies del terme, sempre ens dona forces per pujar i pujar, baixar i pujar i tornar a baixar travessant les muntanyes seguint les derives dels agents locals i les parades improvisades. Savieses, coneixements i economies al voltant dels forns de calç i d’altres elements del terreny, tornant a llocs no visitats per anys, transitant azagadors i camins gairebé inexistents, recuperant els records oblidats en un calaix de l’inconscient de com era la vida als masos , les vinculacions amb altres persones, el treball comunal, les anècdotes dels moments viscuts i comptats. Albirar l’ànima, també la de les pedres dels forns de calç per saber si ha canviat la seua estructura molecular. 

Jaume, Helena, Elvira, Jesus Bernat, Miguel Ángel Martí, Antonio, Nieves, Polito, Toni el pastor, Juanito el Sastre, Teresa Alforí, Encarna mas de Trigos, Federico Vives, Eliseo, Cisco, Ramón, Ana Penyalab, Antonio mas de Corralet, altres que estan i seràn part. Gràcies a tots i totes per l’acolliment i la companyia immillorable, gràcies per deixar-nos ser part!

La documentació de testimonis i espais que vam fer durant aquests mesos en el treball de camp, quedarà com un arxiu col·laboratiu d’estudi, difusió i accés lliure d’informació.