Intervenció artística al mur de pedra seca.

L’autoestima d’un poble o comunitat pot estar estretament relacionada amb la seua capacitat per a reconèixer i valorar el seu patrimoni popular i acceptar-lo com un marc d’acció i transformació. Recuperar patrimoni per mitjà de pràctiques contemporànies promou una aceptació més àmplia, dinàmica i participativa que ajuda a enriquir les nostres percepcions i veus del passat, transitant  paral·lelament el present i construir una memòria comú orgullosa, així com la revaloració continua de les identitats, de les interrelacions personals, de la transmissió d’experiències, sabers i coneixements intergeneracionals, i dels espais com a eines d’articulació en la presa de decisions sobre què i com s’ha de patrimonializar.

“Pedra, transmissió i vida en comú” és un projecte de recerca artística contemporània que duem a terme Ana Sánchez i Rafael Tormo a la Mancomunitat de Penyagolosa, dins de AVAN04/Despatrimonialitzar el patrimoni. Una proposta per a repensar el patrimoni popular i crear noves narratives comuns ajudant a retrobar moments de reflexió, contemplació i connexió amb l’art i la cultura popular. Crear una experiència “efímera” plena de significats, emocions i simbolismes des de molts nivells i processos oberts i compartits, diferents fluxos d’informació, des d’on escoltar i atendre els sabers carregats d’experiències i coneixements, precipitant una xarxa d’afectes que ens ha permès un apropament profund al territori, així com un un estudi històric, arqueològic i social de les localitats.

Testimonis i experièncias locals, la catalogació dels forns de calç per a registrar quants, en qui estat de conservació es troben i on s’ubiquen al territori, la recuperació i posada en funcionament de l’antic Forn de calç de la Madonya, al terme d’Atzeneta i l’exploració d’allò compartit, alló comú que ens permetra incorporar l’acceptació del fracàs com a part del joc. Els forns de calç i altres iniciatives en comú funcionen com un sìmbol d’exaltación idenittaria que es pregunta per el seu valor contemporani més enllà d’una revisió, preservació o altre tipus d’actuació i conservació.

El forn de calç de la Madonya porta una setmana refredant les pedres. La següent fase del projecte serà la descàrrega del forn i la realització de la intervenció artística els dies 8, 9 i 10 de març. 

Les pedres i la calç viva tretes de la cuita, serviràn per a emblanquinar el mas d’alguns col·laboradors i es posarà a disposició dels ajuntaments i el veïnat que vulga fer-ne ús. A més a més, les farem servir com a material per a l’intervió artística, la qual pretén recuperar la potència de l’objecte com a mediador de la manca de connexions significatives que caracteritzen aquests espais que “no estan encara” patrimonialitzats. L’actuació al mur de pedra seca que transcorre darrere del forn, és la recuperació d’una solsida del assagador central amb les pedres ja cuites. Una acció poètica de deixalla i assenyalament que dialoga i reacciona als elements naturals i agents meteorològics externs, els quals determinaràn la seua forma i transformació. 

La zona del forn de calç de la Mandonya es configura com una espai d’interpretació i investigació del patrimoni popular, testimoni d’allò que va ocòrrer i vam crear juntes en un temps i un espai que semblava esperar pacientment l’hora del seu ressorgiment. 

Despatrimonialitzar el patrimoni, no és assolar els seus fonaments sino questionar la reproducció sistèmica dels discursos hegemònics, qüestionar allò que ha sostingut la representació social del que “era”, plantejant la necessitat de valorar-ne la seua rellevància en la cultura actual. Altres maneres de relacionar-nos i d’intervindre en el món des del saber experiencial i situat que participa de la transformació social i l’apoderament dels subjecte.