Comparteix

Els forns de calç

La pedra seca és un dels elements estructurants del paisatge de la Mancomunitat de Penyagolosa, així els forns de calç son el testimoni d’una activitat humana ancestral a l’àmbit rural, atenent als valors històrics, socials, simbòlics i ecològics que van més enllà de la funció pràctica arquitectònica. Disseminats pel territori podem trobar marges i bancals per a delimitar la terra, casetes de camp i corrals per a facilitar la faena, refugis, cucos i casetes de pastor per passar les jornades, camins i azagadors per a la movibilitat i la comunicació amb altes nuclis poblacionals, així com l’accés a altres elements com l’aigua repartida entre els pous, les fonts, els aljubs, les cisternes, les dènies i les neveres. La vida a les muntanyes i el treball en els masos promou també l’explotació de matèries primeres d’origen mineral, entre altres la producció de calç als forns.

Hem sentit parlar de vora 100 forns de calç a la Mancomunitat de Penyagolosa i encara que sabem que en som molts més, ja tenim localitzats si fa no fa 20 als municipis de Atzeneta, Benafigos, Vistabella i Xodos. 

El forn és l’espai on se transforma la pedra calcària en calç al llarg dels diversos dies i nits (depenent de la grandària) que dura la cuita. Una paret externa fixa cilíndrica la qual es conserva en la majoria dels casos a dia de hui, amb una olla que es carrega en cada encés i una boca a la part inferior per alimentar el foc. En alguns casos, al costat dels forns hi ha diferents calciners, pous o altres elements per l’almatzenatge de la calç cuita. Ben mirat, el procés durava vora un mes des de la preparació de la pedra i el combustible de gavells de malea i llenya, la construcció i càrrega del propi forn i l’obtenció de la calç viva i la calç morta en pasta una vegada remullada i bollida en aigua.

La calç, era un producte necessari i d’ús divers quotidià, no obstant això, l’emplaçament ha estat condicionat per la presència a l’entorn boscos de roques calcàries de qualitat i matolls per a fer servir. L’extracció sostenible de les matèries primeres assegurava l’ús forestal i l’aprofitament comú de la muntanya, feia una funció ecológica. La majoria dels forns de calç es troben prop dels masos, on la trobada,La vida al voltant dels forns, la convivència, el treball comunal i la transmissió de sabers complia una funció social. L’abastiment era indispensable per la qual cosa, el dur treball del calciner no ha constituït mai un ofici específic i les cuites es realitzaven segons les necessitats del moment. De vegades es venien els excedents per l’alta demanda dels productes derivats, i en època baixa de feina es feien fornades de cuita per a repartint-se els beneficis com una base econòmica per a moltes famílies xicotetes i grans.

Ara per ara, els forns i la calç només tenen un valor simbòlic debut a la industrialització, la qual va canviar tant la densitat de població als masos doncs la gent anava a guanyar-se el jornal a les fàbriques, com la propia activitat de producció de la calç i l’aparició de productes substitutius. Tanmateix les propietats d’estabilització, impermeabilització i antibacterià de la calç s’aplicaven en temps passats en diferents àmbits, com ara l’arquitectura, l’agronomia, l’alimentació gastronòmica local, els elements hídrics i fins i tot als taüts o el pedrís de l’església. 

Les localitzacions dels forns de calç

https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1VzcP9-GOk5Uz-26En0I3fHfUUGoBay0&ehbc=2E312F

La vinculació d’estes construccions al passat masover, agrícola i  ramader dels pobles  concentra l’ubicació dels elements amb una clara correspondència amb tres eixos segons els que s’aglutinen la major part de les construccions de pedra seca i en singularitat, dels forns de calç del territori. Es configuren com a zones d’interès, conjunts arquitectònics i elements particulars de gran interès de cara a futures lleis de protecció del patrimoni, rutes d’interpretació i tanmateix, la seua investigació, creació i difusió o qualsevol altra iniciativa que puga fer referència. 

  • El traçat de senders romans o vies pecuàries, com ara l’azagador de la Via pecuaria de la Vereda Central a Atzeneta, la pista de la Nevera a Xodos, la Colada de la comuna o la Colada del Bovalar a Vistabella, el GR7 (antic Camí Reial a Barcelona) i altres GR locals que dinamitzen el trànsit i el comercio. 
  • La proximitat de les pedreres i zones amb abundància de llenya i malea, així com masos o conjunts de població. La toponímia assenyala l’existència d’alguns d’aquests llocs com ara El Bovalar i La Rambla del Pla a Vistabella, el Tossal del Calciner a Atzeneta,  el Camí de la Pedrenyera a Benafigos o la Lloma Bernat a Xodos. 

  • Cercania als barrancs per els moviments de pedres que arrosseguen com ara el Barranc de la Nevera a Xodos, el Barranc del Ginebre a Atzeneta o el Barranc de la Cormana a Benafigos.

La documentació de testimonis i espais que vam fer durant aquests mesos en el treball de camp, quedarà com un arxiu col·laboratiu d’estudi, difusió i accés lliure d’informació. Comptarem amb diverses ferramentes perquè el procés siga obert.

Altres notícies

Els forns de calç

Processos oberts i compartits

Les primeres col·laboracions en Penyagolosa