Vilanova d'Alcolea
Que pot una práctica artística?
L’art contemporani, com un agent de transformació, desafia les nocions preconcebudes sobre el patrimoni, intervenint en espais que han estat considerats fixos i inalterables. Aquesta intervenció no només rescata elements culturals oblidades, sinó que els reinventa, donant-los nous significats que ressonen en la nostra contemporaneïtat. A través de la seva capacitat de generar reflexió i debat, l’art ens permet reconsiderar quins elements culturals mereixen ser (o no) reconeguts com a patrimoni. Així, en el marc d’aquesta dinàmica, l’art no sols preserva la memòria col·lectiva, sinó que enriqueix la nostra comprensió de la diversitat cultural, promovent una apreciació més rica i dinàmica del patrimoni que volem compartir.
‘10 vegades 100 per a comptar 1000’ de Maria Vidagany
A Vilanova d’Alcolea es conserva un mil·liari romà, símbol d’una cultura passada i protegit com a patrimoni. Tanmateix, les oliveres mil·lenàries, també testimonis del pas del temps, no reben el mateix reconeixement, malgrat la seva monumentalitat viva. Aquesta proposta reivindica la importància de preservar-les com a patrimoni cultural. Amb mil peces de fusta d’oliveres centenàries, es comptarà col·lectivament fins a mil, simbolitzant el temps. Després, les peces seran integrades a les portes de la bàscula de la Cooperativa, per recordar-nos la seva importància i el deure de protegir-les.
Maria Vidagany
La seua pràctica d’investigació artística se situa en l’àmbit de les arts d’acció, la instal·lació i el vídeo. Mitjançant aquestes manifestacions artístiques investiga entorn de les connexions entre diferents àrees d’estudi com són la botànica, l’economia, l’educació i les arts visuals.
Ha realitzat accions i projectes en diferents institucions com són Atelier LUMA (Arlés), Centre del Carme Cultura Contemporànea (València), IVAM (València), Universidade de Lisboa, University of Oslo, Casa de Cultura Ca Gelabert de Binissalem (Palma de Mallorca) o la Cinquena dona Cruz- Centro de Arte Contemporânea de Viseu, entre altres.
Va estudiar Belles arts en la Universitat Politècnica de València, en L’ École des Beaux-Arts en Rennes i a Mimar Sinan Güzel Sanatlar Üniversitesi a Istanbul. Posteriorment es va doctorar en Didàctica de les Arts Visuals a la Universitat de València.
10 VEGADES 100 PER A COMPTAR FINS A 1000
A l’Ajuntament de Vilanova d’Alcolea, en l’entrada, a mà dreta, es troba el mil·liari romà descobert durant les obres d’ampliació de la carretera C-238 (Arasa i Gil, 1991). En l’actualitat és considerat un monument, una peça que s’ha de cuidar i preservar per a la seva observació i per a recordar-nos que varen existir altres cultures anteriors a la nostra.
Per als romans el mil·liari no era un monument, era una columna que servia per a mesurar els mil passos de distància entre un punt i un altre. Ells van col·locar en les calçades aquestes columnes a mode informatiu perquè les persones que recorrien aquests camins pogueren fer-se una idea del que havien recorregut i el que els faltava per recórrer. La mesura que van triar va ser mil, la mateixa mesura (aquesta vegada en anys, en lloc de passos) que s’utilitza per a designar que una olivera passa a ser un monument, els anys que fan que es considere que eixe arbre ha de ser preservat per a ser observat, perquè puga recordar-nos que altres cultures, anteriors a la nostra han existit. I també perquè puga recordar-nos que altres espècies distintes a la nostra tenen uns altres temps, altres ritmes i altres enfocaments d’habitar el món.
Comptar fins a mil és cansat, pot ser que en la temptativa es perda el fil i s’haja de tornar a començar. No és un acte senzill, comptar fins a mil és comptar deu vegades cent o cent vegades deu o comptar mil un darrere d’un altre. I comptar mil anys, un darrere d’un altre, pot ser que ens ajude a entendre la magnitud dels fets. I aquesta és l’única intenció d’aquesta proposta. Comptar fins a mil per a posar-nos en lloc de l’olivera i entendre la seva monumentalitat. Però ho farem amb ajuda, per a no descomptar-nos i no haver de tornar a començar.
Hem elaborat mil peces de fusta, a partir de la poda de les oliveres centenàries de Vilanova, per a comptar col·lectivament fins a mil, en cercle i en veu alta. Una vegada realitzat aquest acte col·lectiu, eixes peces formaran part de les portes de l’antiga bàscula de la Cooperativa. D’aquesta manera, en qualsevol moment en el qual se’ns oblide la importància de viure mil anys, podrem anar a comptar fins a mil, una peça darrere d’una altra.
MEDIADORES : Margarita Cinto i Teresa Capdevila
COL·LABORADORES:
Manolo Solsona Bellés, Eugeni Trilles, Mer Traver, Filomena Bort, Ana Ostal Capdevila, Claudia Chorro, Pedro Bort, Vicent Alcacer i Jordi Alcácer.
CRA el Trescaire, alumnat i professorat de primària: Ferran Díaz, Álex Martínez, Rocío Traver, Sofía García, Adrià Ostal, Karol Lilliam Enciso, Ainhoa García, Hiago Gonçalves, Tanit Izquierdo, Noa López, Aurora Saura, Leire Bort, Unai Calduch, Marc Ferreres, Joan Ostal, Abril Vera, Ruth Tena, Júlia Beltrán, Andreu Saura, Eric Traver, Juan José Forés, Encarna Sánchez, Raquel Ortiz.
