Vilafranca
De-subordinar la narrativa patrimonialista
La despatrimonialització s’erigeix com un acte de rebel·lia, un procés que desafia els criteris tradicionals que han definit el patrimoni. Al qüestionar el que s’ha considerat patrimoni, obrim la porta a un nou diàleg que inclou les veus que han estat relegades a l’oblit. En fer-ho, podem revaluar les identitats culturals que han quedat subordinades, regalant un nou alè a les narracions que constitueixen la nostra memòria col·lectiva. Així, la despatrimonialització es converteix en un camí cap a la llibertat, on cada cultura pot reivindicar la seva història i expressar la seva essència sense les limitacions d’un passat idealitzat.
‘Final de Carrera’ de Jordi Mitjà
Jordi Mitjà reflexiona sobre la “despatrimonialització” a partir de la seva experiència amb la fàbrica Marie Claire de Vilafranca. Tot i que inicialment volia evitar treballar sobre aquest emblema industrial, el fet d’accedir-hi només des de fora i el contrast entre la natura i les naus el va fascinar. Reinterpreta elements quotidians, com la reutilització de mitges per filtrar pintures, donant-los un nou significat en relació amb la fàbrica.
Proposta de mediació amb Silvia Miralles i Javier Soligó
‘On la llum arribe’ Proposta de mediació amb Silvia Miralles i Javier Soligó
Passejada nocturna des dels voltants de Marie Claire i el barranc de la Fos, esbrinant les històries del poble, explorant el paisatge i desdibuixant els espais des de la imaginació.
Jordi Mitjà
L’obra de Jordi Mitjà, formalment heterogènia, genera interrogants sobre l’individu, els espais i l’art, suscitant qüestions sobre els contextos en què intervé i treballa. Troba les seves fonts en experiències, imatges, arxius, materials i recursos de la vida quotidiana que l’artista compila contínuament, per descodificar-los o adaptar-los per tal de transformar els usos, ampliar els horitzons o canviar els punts de vista.
L’artista utilitza materials quotidians e incorpora tota una bateria de conductes i sistemes que ell anomena “dislèxiques”. Estratègies il·limitades d’improvisació durant els processos de creació.
És un artista polifacètic format en pintura i escenografia. Ha co-creat projectes com el PEAC (Plataforma Empordanesa d’Art Contemporani), el segell discogràfic de música electrònica experimental Mínim, i els projectes editorials CRU i CRANI.
Ha exposat en museus com el MACBA, el Museu de l’Empordà, el Centre Bòlit d’Art Contemporani, la Fundació Joan Miró i la Fondazione Zimei i la seva obra forma part de col·leccions importants.
‘Final de Carrera’
El títol “Despatrimonialitzar allò patrimonialitzable” pot semblar un embarbussament, i potser el seu propòsit és aquest, situar-nos en un terreny aparentment nou per a pensar, conèixer els llocs i parlar-los o parlar-ne.
Després d’explorar l’entorn de la fàbrica de Marie Claire, emblema per a bé i per a mal del poble, vaig decidir que no era indicat treballar sobre aquell tòtem, però de mica en mica se’m feia irresistible. Potser per com es resistia -l’únic espai del poble que no vàrem poder visitar per dins-, i també pel seu entorn. Aquells dies es respirava un ambient enrarit sobre la fàbrica, amb notícies incertes sobre el futur irremeiablement indestriable al present de Vilafranca.
Amb en Theo anàvem de tant en tant al penya-segat situat al costat de les naus de Marie Claire. Ens fascinava el contrast entre el paisatge encara feréstec a un costat i les naus industrials a l’altra, l’enclavament tenia una ressonància estranyament particular on sonaven moltes qüestions que no abastaríem mai.
Fer una maqueta a escala de la fàbrica per estimbar-la en aquell penya-segat i filmar com rodolava rostos avall. Era una “punkada”, però estava sempre present.
Hi ha alguna cosa clau per a Vilafranca que té a veure en desprendre’s o deixar enrere la fàbrica de calces, i afrontar de nou el lloc, el paisatge… Potser calia despatrimonialitzar-la de forma simbòlica, com un ritual antic. Un cartell allà mateix ens avisa que el lloc és de propietat particular i que està prohibit abocar-hi fems o animals morts. La mateixa fàbrica, ara ferida, es posa en evidència.
El darrer estadi funcional i de vida útil de les mitges o calces amb alguna carrera o envellides per l’ús diari. La reutilització d’aquests descarts que habitualment es duu a terme per filtrar les impureses de les pintures o les tintes quan es repinta alguna cosa en àmbits casolans i en tallers petits. Tot i haver fet mil cops l’operació de filtrar pintures amb calces, no vaig vincular l’acció de filtrar i la fàbrica fins a les acaballes de l’estada a Vilafranca.
Per despatrimonialitzar el patrimoni cal agitar-lo
MEDIADORES: Silvia Miralles i Javier Soligó
COL·LABORADORES: Theo, Miguel Àngel Folch, Andrés Folch, Isabel Edo, Vicent Escuder, Violeta Tena, Miguel Angel Barreda, Grup de Bureo de Vilafranca
