Les cures, la saviesa... Alteritats

Artista transgènere (Escòcia) , la pràctica transdisciplinària del qual, basada en la performance, inclou vídeo, música i art gràfic. Els seus projectes exploren les connexions entre el gènere i l’ecologia des d’una perspectiva queer. És doctora (en producció i investigació artística) i codirectora de l’espai d’art queer i outsider La Erreria (House of Bent) a Xàtiva.

Performance Com sanar… el Banc Mundial

Com Sanar el Banc Mundial és un ritual ecoqueer i participatiu, que es basa en la idea que els nostres líders i caps de multinacionals han perdut consciència que ells, com tots, són éssers orgànics i que dins porten un animal indefens, temorós i en perill d’extinció.

Els rituals tenen el poder de transformar a les persones que participen en ells i mitjançant l’ús d’uns pocs elements simples als quals s’atribueixen poders simbòlics, és possible incloure a tots els que són presents, implicant-los en l’acció que té lloc. Incloure aquests actes simbòlics en les nostres vides pot donar-nos un significat més enllà del consum passiu imposat per la societat.

El ritual està en constant evolució i sempre s’adapta al context. S’ha celebrat en places de pobles i ciutats, en conferències acadèmiques, discoteques, espais d’art i fins i tot, una vegada, en un olivar andalús!

El ritual és oficiat per Geyserbird (traducció: tio-tia/ocell) qui segueix la tradició dels xamans dos esperits, persones transgènere que combinen elements masculins i femenins en la seua personalitat i tenen una funció espiritual en les seues comunitats.

José Ferrer (Alacant) utilitza la fotografia com a eina per a comunicar i compartir emocions. Els seus treballs es van modelant segons cada episodi de la seua vida. L’artista utilitza aquesta eina per a expressar records que de vegades no sorgeixen amb les paraules.

Les llàgrimes de Caront

L’hedonisme no ens parla del plaer pel plaer, sinó del plaer en absència de dolor. Conscient que el desig és enemic de la placidesa, ens impel·leix a buscar en la vida com a millor dita, l’absència de dolor, i com millor recompensa, el plaer de l’austeritat acompanyada. L’amistat és valor fonamental que propugnaven hedonistes com Epicur de Samos, per a qui la felicitat s’associa amb la tranquil·litat, l’assossec com a pràctica anímica en el qual l’ús de la raó disposa el convenient, allò que engendra dita sense albergar dolor durant el major temps possible. L’ataraxia  en la qual qualsevol persona migrant o no hauria de saber i poder viure. Un desig fet denúncia en l’obra de Jose Ferrer Llàgrimes de Caront.

És docent, investigador i artista multidisciplinari. Sánchez-Mateos (Madrid) treballa des de la intersecció de l’estètica, la filosofia i l’art, qüestions relacionades amb les arts populars, la imaginació social i l’experiència estètica. Ha treballat en contextos diversos i en institucions acadèmiques i artístiques nacionals i internacionals.

No som el poble que diuen que som

En el marc de la trobada Les cures, la saviesa… Alteritats, l’artista compartirà part del projecte artístic ATENTA, realitzant una pràctica col·lectiva d’atenció creadora a l’espai Abadia Seven de Vilafranca. La mirada al passat sol ser condemnada com a reaccionària i conservadora i, bé per la inquietud que produeix el record o bé pels interessos en joc, al final sempre releguem els seus mons materials en relats patrimonials o identitaris. No obstant això, una atenció creadora ens permet experimentar la cultura material del passat en la seua obertura i inacabament, en la seua absoluta i radicalitat contemporaneïtat, portant-nos una història que potser no coneixíem o esperàvem, el futur anterior d’un món per il·luminar. Des d’aquest plantejament, Rafael també compartirà en forma d’instal·lació parteix de la seua investigació artística entorn dels amulets de la tradició popular peninsular anomenada No som el poble que diuen que som amb l’ambiciós desafiament d’invocar el poble que falta.

Impugnar eixa acceleració que genera comunitat sense comunicació i tornar als rituals que posen en valor el relat més enllà de l’obediència formal per l’altre: empatitzar.