El rostre de l’altre

Artista polifacètic (Barcelona /París), ha treballat sobretot en els camps de la música, la literatura i el cinema. La seua afició a la poesia que havia descobert a Barcelona va prendre més força a París i es complementa amb estudis de teatre i amb l’inici com a cantant de carrer, bàsicament per motius de subsistència. Això ho ha portat progressivament a practicar la improvisació amb músics de jazz i a cantar els seus poetes de capçalera (en català i castellà) inventant una nova manera d’interpretar els textos. El caràcter “activista” de Carles Andreu, l’ha portat a iniciar o participar en nombroses aventures musicals, moltes d’elles de creació pròpia a partir de textos de diferents autors, siguen poetes, filòsofs o escriptors. També les revoltes socials en el món àrab mediterrani, les accions dels “indignats”, els cants de combat popular, la situació de perill de les llengües xicotetes, els actes de solidaritat amb Gaza o la participació en actes i festivals de poesia li han suposat fonts d’inspiració.

L’artista (Castelló) s’aproxima a la fotografia primerencament, tafanejant amb els dibuixos que m’oferia el joc de llums i ombres sobre els objectes quotidians. Temps analògics de blanc i negre, on la penombra de la cambra obscura i l’alquímia feien emergir les imatges com a màgia. Des de fa uns anys, la cerca d’aprendre a contar històries amb les imatges m’ha fet participar en diferents cursos, tallers i seminaris. Portant-li en l’actualitat a experimentar la fotografia com el resultat de tot un procés intern.

Monastir

Monastir és un recorregut fotogràfic iniciat fa més de tres anys, fruit de les seues estades freqüents en el Monestir de Poblet, a Tarragona. Des d’una aproximació a l’entorn i al dia a dia del monestir, fins a arribar a la vida monàstica i el ritual de la vigília pasqual. Les imatges li proposen una reflexió interior a la bellesa i l’espiritualitat. L’entorn, la vida dins d’aquest espai i el temps marcat per l’any litúrgic en la Pasqua, són camí d’obertura cap a la transcendència de l’ésser humà.

Llorenç Barber (Aielo de Malferit), és un dels grans referents de l’experimentació sonora, protagonitza el retrobament entre el Museu Reina Sofia i la música en directe, en un concert a cel obert, per a “campanes volants” que, en oscil·lar, fan audible l’efecte Doppler. Barber és una peça clau en la difusió, estudi i reinterpretació de la tradició avantguardista des de fa més de quaranta anys. A més de la seua admiració pel dadaista francés Erik Satie i el compositor estatunidenc John Cage, destaquen els seus vincles tant amb el moviment Fluxus com amb el grup Zaj, al qual Barber va dedicar la seua tesi doctoral en 1978 en la qual aprofundeix en el binomi art-vida.

Concert d’esquellots

La cerca constant en la naturalesa vibratòria de les coses i l’anàlisi de la manera en què això es percep han portat a l’artista al que denomina una “auscultació de materials”. En les seues obres, aquesta experimentació es mou en un extens espectre d’escales, des d’una subtil i reduïda, com la que es presenta a AVAN, fins a fer sonar ciutats, des de diversos campanars. Llorenç Barber fara sonar el seu campanar portàtil dintre de l’esglèsia del convent que reb AVAN i des d’on fará sonar per mitjà de llargues cordes tota una instal·lació de campanes i esquellots penjats per fer vibrar l’espai.

Músic d’interiors i d’exteriors (d´elta de l´Ebre), ha realitzat nombrosos concerts i música d’acció en països tan allunyats com Corea, Islàndia, Israel i tan pròxims com Sardenya (Itàlia), Portugal, Alemanya o França. Músic que toca amb cadira, dret, caminant, gita’t, arrossegant-se, en barca, dalt d’un arbre i d’altres figures. Quan el seu clarinet no sap qui és: es transforma en llapis i escriu, es transforma en intèrfon i parla i canta elèctricament, es transforma en aixada i xiula, es transforma en Charlot o Keaton i es pixa de riure, es transforma en trabuc i dispara boletes de paper, es transforma en globus i explota, es transforma en bou i emborna.

Mutur Beltz (País Basc) és un projecte de vida de Joseba Edesa i Laurita Siles per a promoure l’ovella carranzana; actualment una espècie en perill d’extinció, de la mateixa forma que el propi ofici de pastor/a. Aquesta iniciativa local de la Vall de Carranza en Bizkaia, tracta de respondre des de l’agroecologia, la pràctica artística i el disseny a la pèrdua d’aquests sabers.

Tapís Mutur Beltz

Aquest tapís forma part del projecte creatiu en el qual actualment Laurita Siles es troba immersa. Partint d’un enregistrament de 1940 realitzada als Estats Units, d’una cançó popular basca titulada «Iruten har nuzu»; que tracta sobre el filat de llana. Al costat de quatre diversos conceptes: SOLEDAT, DONA, SOBIRANIA DE L’ALEGRIA i LLANA. Aquestes quatre paraules, aparentment inconnexes, naixen d’un relat creatiu narrat després de la cerca d’informació entorn de: els pastors bascos a Amèrica, la dona en la diàspora basca, etc. Unint el treball teòric – pràctic que porta desenvolupant els últims anys entorn del món del pasturatge des de projecte Mutur Beltz, al costat dels sentiments oposats de l’actual pandèmia mundial de la covid-19.

First championship Low Art – Industry:
Mutur Beltz – Linz Textil Factory. Vídeo

Peça realitzada en l’estiu de 2017 durant la Residència artística «Shedding the skin. Bilbao-Linz. Mudant la pell». Recreant una linealitat sobre el treball de recerca desenvolupat fins hui entorn del projecte Mutur Beltz. Van proposar el terme anglés «putting-out system» (indústria domèstica) com a punt de partida per a treballar, entorn de premissa d’investigar les relacions entre les ciutats de Linz i Bilbao. Ampliant des de l’experimentació artística les narratives entorn de la figura de la dona hilandera en la seua història.

Va nàixer i resideix a Forcall (Castelló).

Des de ben menuda li naix dibuixar i pintar de forma nata. El betum de les sabates van ser les seues primeres pintures. De joveneta va poder estudiar als matins a l’escola de Mestria Industrial de Castelló les assignatures de pintura i dibuix i a la vesprada a un taller d’artista. Va tornar al poble, però el seu món creatiu no es va detenir. A través de diferents tècniques ha desenvolupat la seua expressió artística com la pintura a l’oli, la talla de pedra i de fusta. Però és més reconeguda per la seua obra sobre façanes de cases on crea escenes i bodegons fent ús de composicions en pedres.