Cartografia forns de calç

Agustín Pérez Rubio

(València, 1972) 

És historiador, investigador, docent i comissari amb una extensa trajectòria que abasta prop de 200 exposicions en museus d’Amèrica Llatina i Europa. Actualment, és el comissari del Pabelló Espanyol a la Biennal de Venècia (2024), on presenta el projecte Pinacoteca Migrante de Sandra Gamarra Heshiki. Anteriorment, va ser comissari de la 11a Biennal de Berlín (2018-20) i del Pabelló de Xile a la 58a Exposició Internacional de Venècia (2019). També va exercir com a director artístic del MALBA a Buenos Aires (2013-18) i comissari cap del MUSAC a Lleó (2002-13).

Compartir coneixement amb Agustín Pérez Rubio – Descolonització des de la pràctica artística. 

La descolonització dels museus es fa cada cop més necessària en la nostra societat actual. És essencial qüestionar la legitimitat d’aquestes institucions per narrar històries silenciades i considerar la restitució de peces culturals a les seves comunitats d’origen. L’art pot jugar un paper fonamental com a mitjà d’expressió i reivindicació, ja que pot deconstruir narratives i obrir nous sentits. Repensar els museus implica transformar les narratives que sostenen i incorporar veus diverses que reflecteixin la nostra societat, compromettent-se amb la justícia social i la diversitat.

Com podem garantir que les narratives dels museus reflecteixin la diversitat cultural i les veus de les comunitats marginades?

PROJECTE – Transversalitat front normativització

EXPOSICIÓ: consta d’onze escultures giratòries o bodegonets, un per cada cançó, compostos per objectes rituals utilitzats en el videoclip, acompanyat de textos que amplien les intertextualitats i el procés de creació de les escultures, així com d’un concert en directe.

TALLER I RESIDÈNCIA: (alumnes, docents, associació) per tal de crear una cançó que repense el folklore propi mitjançant les tècniques de collage electrònic, així com la construcció col·lectiva d’un bodegonet, replicant així el model del disc, fent-lo fractal.

CONCERT/ACCIÓ: Solatge-Collage. Projecte multidisciplinari que revisita el folklore valencià des d’una perspectiva crítica i oberta. Naix amb la creació d’un disc-videoclip en pla seqüència. En les onze cançons de Solatge es recullen referents com el de la Pastora (Florencio), el Xiquet de Simat (pilotari i bandoler) o el treball etnogràfic de la compositora castellonenca Matilde Salvador. Una de les principals tècniques creatives del disc Solatge és el collage a base de samplejos tant de melodies populars com del Misteri d’Elx, de Nino Bravo o d’elements de la ruta del Bakalao.

Jordi Palau Ballester
Artista plàstic i videocreador, està llicenciat en Belles Arts (UV) i té un Màster en Direcció d’Art (UPF). És el membre fundador i cantant d’Orxata Sound Syste. Palau, ha fet tallers didàctics en diversos instituts i escoles sobre grafit, muralisme, hip-hop i altres estratègies de creació.

Aina Palmer
Doctora en poesia, té un doctorat sobre Vicent Andrés Estellés, ha estudiat filosofia i té un canal de YouTube on divulga el valencià. Ara a més, canta “lletres d’anar per casa”. Actualment és professora ajudant el doctorat de la Facultat de Magisteri de la UV.

Artista polifacètic (Barcelona /París), ha treballat sobretot en els camps de la música, la literatura i el cinema. La seua afició a la poesia que havia descobert a Barcelona va prendre més força a París i es complementa amb estudis de teatre i amb l’inici com a cantant de carrer, bàsicament per motius de subsistència. Això ho ha portat progressivament a practicar la improvisació amb músics de jazz i a cantar els seus poetes de capçalera (en català i castellà) inventant una nova manera d’interpretar els textos. El caràcter “activista” de Carles Andreu, l’ha portat a iniciar o participar en nombroses aventures musicals, moltes d’elles de creació pròpia a partir de textos de diferents autors, siguen poetes, filòsofs o escriptors. També les revoltes socials en el món àrab mediterrani, les accions dels “indignats”, els cants de combat popular, la situació de perill de les llengües xicotetes, els actes de solidaritat amb Gaza o la participació en actes i festivals de poesia li han suposat fonts d’inspiració.

PROJECTE marc – El llibre roig edicions

El projecte El llibre roig edicions va nàixer amb la voluntat de reescriure un vell llibre, que sota el títol El libro rojo de los escolares, es va publicar a finals de la dècada dels 60’s i principis de la dels 70’s (evidentment del segle passat). Va ser a Dinamarca, de la mà de Søren Hansen i Jesper Jensen, i ràpidament es va estendre per Europa i Amèrica adaptant-se als problemes específics dels escolars de cada país. Aquest petit llibre va córrer com la pólvora de mà a mà, d’escola a escola, de país a país. A tot arreu amb un acolliment magnífic entre persones amb ganes de canviar l’educació i les relacions entre les persones adultes, les joves i la xicalla… Com a contrapartida, les autoritats acadèmiques, els capellans (poderosos a l’època), els pares i mares de família i altres «salvadores de la joventut», es van esquinçar les vestidures, van mobilitzar la premsa, els ministeris, les jerarquies… i van prohibir, segrestar, i fer soroll.

Entenem la possibilitat de participació en el programa de residències AVAN/02, com a una nova edició del projecte que es concretarà amb una o diverses accions d’activació del debat en l’espai públic mitjançant suports gràfics (ephemera, pancartes i/o accions performatives) i, posteriorment, dos o tres trobades amb un grup d’entre 8 i 12 joves del poble, alumnes en curs d’estudis de secundària, amb els quals abordarem el debat i extraurem desitjos, perspectives i necessitats específiques dels xics i xiques que serviran, posteriorment, per a definir els continguts de l’edició que serà presentada en l’exposició dins les Experiències AVAN/02, juntament amb un registre documental del procés.

Col·lectiu Massa Salvatje
És un col·lectiu situat a València conformat per Teresa Mata, Lluc Mayol i Alba Oller que té com a objectiu  generar espais, accions, eines i projectes artístics i pedagògics des d’una dimensió cultural i política compromesa.

El col·lectiu va nàixer l’any 2019 com a associació i ara es conforma com una cooperativa sense ànim de lucre. Des d’aleshores ha begut de la trajectòria de les seues components emprant com a base el joc, les pràctiques artístiques contemporànies, la recerca i la participació social a través de diferents projectes pedagògics realitzats tant des de l’àmbit de la mediació artística com de l’acció social a museus i institucions públiques però també a associacions i col·lectius de base.

Des de l’origen el col·lectiu combina l’acció comunitària (vinculada estretament a l’impuls de l’espai comunitari de La Figuera Benimaclet) amb l’elaboració de d’accions i projectes per encàrrec d’institucions i entitats artístiques i educatives (IVAM, MACBA, Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de València, Centre del Carme Cultura Contemporània, La Caldera, Addend, Florida Universitària, Museu de Valls, Espai Nyam Nyam, Experimentem amb l’Art, etc.)

COMPARTIR CONEIXEMENT

Associació artística underground allunyada de l’art comercial, que no sols ha pogut tirar avant en el context actual, sinó que també serveix per a donar una altra perspectiva al consum de la producció artística. Des de fotografia fins a pintura, passant per altres disciplines artístiques com són la moda, la literatura, la il·lustració, la videocreació i la electrografia, Cúmul abasta tot un ventall de possibilitats per als qui busquen desenvolupar i treballar la seua creativitat en la capital castellonenca.

Daniel Palacios

(Móstoles, 1991) 

Investigador postdoctoral a la UNED, amb experiència prèvia a Birkbeck College, University of London. Es va doctorar a la Universität zu Köln com a investigador Marie Curie i forma part del projecte NECROPOL de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en memòria i patrimoni, combinant la formació en desenvolupament cultural comunitari a Santiago de Cuba i polítiques culturals a Belgrad. Destaca entre les seves publicacions Making Monuments from Mass Graves in Contemporary Spain (AUP, 2024) i De fosas comunes a lugares de memoria (CEPC, 2022), premiat pel Memory Studies Association.

Compartir coneixement amb Daniel Palacios – Memòrials i patrimonialització popular.

La memòria històrica dels monuments dedicats a les represaliades per Franco és fonamental per reconèixer i dignificar les veus que han estat silenciades. La patrimonialització d’aquests monuments no només representa una reivindicació del passat, sinó que també actua com un mecanisme de compensació en la lluita per la història. No obstant això, és essencial explorar els límits d’aquesta patrimonialització, reconeixent la diversitat i complexitat de les narratives que l’envolten. A través d’un diàleg obert, podem buscar alternatives i solucions per superar les perspectives conservadores que no legitimen la diversitat inherent a les diferents propostes i processos de memòria.