Cartografia forns de calç
El primer mapeig col·lectiu del forns de calç a la Mancomunitat de Penyagolosa, va derivar de les trobades amb el veïnat local. La cartografia es configura en un mapa navegable interactiu, que no només visualitze les ubicacions dels elements catalogats, sinó que es configura con un repositori de continguts dinàmics i accesible al públic general.
En obrir la cartografia, tindrem accés a una informació més dinàmica i visual dels forns de calç, la seua ubicació exacta al territori i altres coneixements comunals vinculats, permetent l’accés compartit i lliure de la informació, alhora que possibilita l’estudi i la difusió del patrimon de pedra seca, i paral·lelament la cura i estima dels forns de calç.
Agustín Pérez Rubio
(València, 1972)
És historiador, investigador, docent i comissari amb una extensa trajectòria que abasta prop de 200 exposicions en museus d’Amèrica Llatina i Europa. Actualment, és el comissari del Pabelló Espanyol a la Biennal de Venècia (2024), on presenta el projecte Pinacoteca Migrante de Sandra Gamarra Heshiki. Anteriorment, va ser comissari de la 11a Biennal de Berlín (2018-20) i del Pabelló de Xile a la 58a Exposició Internacional de Venècia (2019). També va exercir com a director artístic del MALBA a Buenos Aires (2013-18) i comissari cap del MUSAC a Lleó (2002-13).
Compartir coneixement amb Agustín Pérez Rubio – Descolonització des de la pràctica artística.
La descolonització dels museus es fa cada cop més necessària en la nostra societat actual. És essencial qüestionar la legitimitat d’aquestes institucions per narrar històries silenciades i considerar la restitució de peces culturals a les seves comunitats d’origen. L’art pot jugar un paper fonamental com a mitjà d’expressió i reivindicació, ja que pot deconstruir narratives i obrir nous sentits. Repensar els museus implica transformar les narratives que sostenen i incorporar veus diverses que reflecteixin la nostra societat, compromettent-se amb la justícia social i la diversitat.
Com podem garantir que les narratives dels museus reflecteixin la diversitat cultural i les veus de les comunitats marginades?
Aina Palmer i Jordi Palau
PROJECTE – Transversalitat front normativització
EXPOSICIÓ: consta d’onze escultures giratòries o bodegonets, un per cada cançó, compostos per objectes rituals utilitzats en el videoclip, acompanyat de textos que amplien les intertextualitats i el procés de creació de les escultures, així com d’un concert en directe.
TALLER I RESIDÈNCIA: (alumnes, docents, associació) per tal de crear una cançó que repense el folklore propi mitjançant les tècniques de collage electrònic, així com la construcció col·lectiva d’un bodegonet, replicant així el model del disc, fent-lo fractal.
CONCERT/ACCIÓ: Solatge-Collage. Projecte multidisciplinari que revisita el folklore valencià des d’una perspectiva crítica i oberta. Naix amb la creació d’un disc-videoclip en pla seqüència. En les onze cançons de Solatge es recullen referents com el de la Pastora (Florencio), el Xiquet de Simat (pilotari i bandoler) o el treball etnogràfic de la compositora castellonenca Matilde Salvador. Una de les principals tècniques creatives del disc Solatge és el collage a base de samplejos tant de melodies populars com del Misteri d’Elx, de Nino Bravo o d’elements de la ruta del Bakalao.
Jordi Palau Ballester
Artista plàstic i videocreador, està llicenciat en Belles Arts (UV) i té un Màster en Direcció d’Art (UPF). És el membre fundador i cantant d’Orxata Sound Syste. Palau, ha fet tallers didàctics en diversos instituts i escoles sobre grafit, muralisme, hip-hop i altres estratègies de creació.
Aina Palmer
Doctora en poesia, té un doctorat sobre Vicent Andrés Estellés, ha estudiat filosofia i té un canal de YouTube on divulga el valencià. Ara a més, canta “lletres d’anar per casa”. Actualment és professora ajudant el doctorat de la Facultat de Magisteri de la UV.
Antonio Méndez Rubio
(Fuente del Arco, Badajoz, 1967)
Poeta, assagista i professor titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. La seua trajectòria combina la investigació crítica en cultura, política i pensament contemporani amb una pràctica poètica d’arrel radical i compromesa. Ha publicat assajos com La apuesta invisible o Fascismo de baja intensidad, i poemaris com Clic o Tanto es así.
La seua obra explora els límits del llenguatge, la memòria i la violència simbòlica, sempre des d’una voluntat de resistència i transformació. En la seua última obra, Peor es pedir, que presentarem, Méndez Rubio traça un itinerari incisiu i poètic pel malestar contemporani, el desencant i les formes d’escolta possibles en temps de soroll, precarietat i pèrdua.
Instagram: @antoniomendezrubio_
Conversa amb Antonio Méndez Rubio
Una proposta per activar el pensament des del malestar que mou, des de la comunitat que escolta i des de la necessitat urgent de repensar les nostres vides més enllà de la inèrcia productiva.