Càlig
La força de la vulnerabilitat
Antonio Méndez
«Només des de la confrontació amb el conflicte i la vulnerabilitat podrem generar canvis profunds i duradors.»
Hi haurà dolors que no es veuran, però hi seran. Contractures que es fixaran als músculs com records antics, silencis heretats o tensions que vindran d’allò que mai no s’ha pogut dir. El cos, sovint oblidat, portarà marques invisibles: per allò que haurà carregat, per allò que no haurà trobat espai per expressar. Les emocions reprimides i els conflictes ignorats deixaran petja en la carn, en forma de nusos, rigideses i tremolors que caldrà reconèixer.
Aquest projecte escènic començarà com una recerca sobre aquestes tensions profundes i evolucionarà cap a un recorregut sensorial on el cos, la veu i els objectes ens serviran com a eines per explorar-nos i alliberar cossos. No hi haurà cap voluntat de transcendència, sinó una voluntat d’habitar el gest mínim, el tremolor incòmode, el pes que no marxa. S’hi dibuixarà un paisatge fragmentat de rituals quotidians, on explorarem com perdre’ns entre afectes recurrents i desposseir-nos de tota identitat creativa per viure l’experiència pura del cos afectat.
Aquest procés no es pot viure sol, sinó en complicitat amb gent del poble, amb qui es compartirà el pes i la fragilitat. Es generaran espais per a la presència compartida, per a l’aparició d’allò que sol callar-se: la tensió acumulada, la postura cansada, el tremolor íntim.
‘La força de la vulnerabilitat’ de Santiago Ribelles
Les vulnerabilitats que transiten, de manera directa, a través dels gestos quotidians en parlar. La performance que s’activa en la inauguració, intenta aglutinar al mateix temps la tendresa d’aquestes vulnerabilitats i les violències que retenen.
La proposta també ha inclòs una sessió de curtmetratges de directores palestines i una acció poètica comunitària que aborda el malestar pel sofriment del poble palestí.
Fins el 12 d’octubre
Sala Noble de la Torre i Antiga Presó
Dimecres, dijous i divendres de 9h a 17h.
Dissabte de 9h a 14h i de 16h a 19h. Diumenges de 9h a 13:30h
Compartir coneixements amb Javier Erro
El malestar és una altra cosa. Sobre la necessitat d’ampliar la nostra noció del patiment
El malestar entés, a vegades, com a resultat d’una vida atrapada pel capitalisme, forçada a funcionar, a rendir, a sobreviure sense descans. Explorar com no reduir-lo únicament a una patologia individual, sinó assumir-lo com un terreny polític.
Santiago Ribelles
(València, 1977)
Fotografia de Juan Ramón Peiró
Performer, gestor cultural i comissari, és llicenciat en Art Dramàtic per l’ESAD de València, completant la seva formació en dansa a València, Brussel·les i a l’EDDC d’Arnhem (Països Baixos). També ha cursat el Màster en Producció Artística a la Universitat Politècnica de València
La seva pràctica artística combina la dansa, el treball escènic i les accions performatives, amb enfocament en les convencions teatrals, la dansa no codificada i els límits dels significats del cos i el moviment, mantenint una actitud crítica i reflexiva sobre les arts escèniques.
Col·labora habitualment amb altres artistes i companyies com a performer, assessor de moviment i en tasques de direcció.
Web: https://sanrizo.com/
Instagram: @ribelleszorita
La força de la vulnerabilitat
La proposta sdevé de la investigació artística en i amb el context local. El vídeo i la instal·lació arrepleguen les vulnerabilitats que transiten, de manera directa, a través dels gestos quotidians en parlar. Els posa en contrast amb les imatges i el so del medi natural, els edificis i el cultiu, donant un necessari respir als malestars, i amb l’estilització del dolor de les imatges religioses catòliques que intenten sublimar tots els malestars.
La performance que s’activa en la inauguració, intenta aglutinar al mateix temps la tendresa d’aquestes vulnerabilitats i les violències que retenen.
La proposta també ha inclòs una sessió de curtmetratges de directores palestines i un recital de poesia al voltant d’una olivera i una acció comunitària que aborda el malestar pel sofriment del poble palestí i humanitza la seua percepció través de la seua expressió artística. Registre imatge i audiovisual a càrrec de Mar Navarro.
MEDIADORES : Oriol Corcoles i Manuel Anglés
COL·LABORADORES: Ruth Sanz, Rosa Helena Borràs, Vicente Ribelles, Ana Sánchez, Pietat Mateu, BDS Castelló, Grup de Suport a Palestina de Vinaròs, Empar Polanco, Luis San Gregorio, Another Gaze – Another Screen, Layaly Badr, Jumana Manna, Shuruq Harb, Razan AlSalah, Aicha Bint Yusif, i tota la gent que assistí al visionat de curtmetratges i participà a la lectura de poemes a l’acció de l’olivera per Palestina.
Javier Erro
(València, 1988)
Psicòleg i investigador, i una veu cada vegada més referent en la reflexió en torn del potencial del malestar per a la transformació social. Forma part del Centre de Suport Psicològic Canvi i ha col·laborat amb col·lectius en primera persona, formats per persones amb experiències directes de psiquiatrització.
Recentment ha publicat ‘El malestar es otra cosa’ (Ed. Bellaterra), un llibre en què proposa una manera de considerar el sofriment que tinga en compte la seua irreductibilitat, multiplicitat i capacitat de plantejar interrogants. El malestar suposa un repte social i col•lectiu que hem de abordar ampliant la nostra mirada.
Publicacions: https://linktr.ee/javiererro
Instagram: @ep_javi
Compartir coneixements amb Javier Erro
El malestar és una altra cosa. Sobre la necessitat d’ampliar la nostra noció del patiment
El malestar no sempre es deixa reduir al que entenem per dolor, trauma o malaltia. Sovint es filtra com una incomoditat difusa, una sensació d’estranyesa, de no estar del tot en el lloc que habitem. El patiment, tal com l’hem heretat en categories mèdiques, psicològiques o morals, tendeix a anomenar només allò que pot diagnosticar-se, medicar-se o redimir-se. Tanmateix, existeix una zona àmplia d’afectes callats, desgasts quotidians i silencis compartits que no entren en aquestes definicions i, per tant, queden fora de tota escolta.
Una conversa sobre el malestar entés, a vegades, com a resultat d’una vida atrapada pel capitalisme, forçada a funcionar, a rendir, a sobreviure sense descans. Es tractarà d’explorar com no reduir-lo únicament a una patologia individual, sinó assumir-lo com un terreny polític: el malestar com a esquerda des de la qual podem negar-nos a continuar funcionant i, al mateix temps, buscar noves formes d’estar junts. No es tracta de curar el malestar per a tornar a encaixar en la normalitat, sinó d’habitar-lo per a obrir preguntes sobre el sentit de la vida que compartim.
Ampliar la nostra noció del patiment implica, doncs, reconéixer que el malestar no sempre busca guarició (encara que aquesta no haja de negar-se), sinó acollida; no sempre exigeix explicació, sinó companyia. Implica també comprendre que en eixe malestar batega una potència transformadora: la possibilitat de convertir la fragilitat en vincle, la incomoditat en crítica, la ferida en un punt de fuga des del qual imaginar allò comú. Potser el malestar siga, en última instància, la manera en què la vida ens recorda la seua fragilitat i la seua resistència, obligant-nos a refer el sentit d’allò comú i a assajar noves formes de cura.