Vilafranca

Escoltar el silenci, obrir els sentits

Byung-Chul Han:
«La societat digital provoca l’explosió de la soledat, que s’ha convertit en el gran malestar de la contemporaneïtat.»

La soledat és més que un sentiment; és un malestar social que travessa el món rural com un vent fred, desconnectant les persones i afeblint els vincles que sostenen la vida compartida. En un paisatge aparentment quiet, la hiperconnexió digital sovint amaga un buit profund, una absència d’escolta i de presència real que accentua els ecos d’un passat no resolt.

En aquest context, l’art i el gest comunitari esdevenen eines per fer aflorar allò que durant massa temps ha estat silenciat: els dols no expressats, les paraules que no van poder ser dites, les històries travessades per la por, la pèrdua o la vergonya. El territori parla a través d’aquestes memòries enterrades, i fer-se’n càrrec no és només un acte de reconeixement, sinó també de responsabilitat col·lectiva.

Les trobades artístiques i els processos compartits poden obrir esquerdes en la superfície del silenci, fent visibles els malestars heretats i obrint espais per a la reparació simbòlica. En un món marcat per l’oblit i la dispersió, posar el cos, el record i la paraula en comú és una manera de resistir la desmemòria i d’imaginar formes de viure que restablisquen el vincle i la dignitat. Així, la pràctica artística esdevé un lloc d’acollida per a les veus trencades i un camí per reconnectar amb una ruralitat ferida però insubmisa, capaç encara de sostenir una vida compartida.

‘NO-DOL. Presència, esvaïment, anhel i incertesa en la lluita feminista espanyola’ de Mar Juan Tortosa

El projecte aborda el silenci transgeneracional derivat de la repressió franquista, encara present en democràcia, com a obstacle per a fer dol i construir una societat respectuosa, lliure i feminista. A partir de testimonis i absèn- cies, la instal·lació visibilitza la ferida oberta a Vilafranca i la manca d’espais de reconeixement per a la les històries de repressió imposades a les dones.

Fins el 6 de gener 2026
Antiga Presó i Sales Gòtiques
Dimecres, dijous i diumenge de 10h a 13:30h. Divendres i dissabte de 10h a 13:30h i de 16h a 18h. (Consultar a l’Oficina de Turisme)

Passejada i Proposta de mediació ‘Re-presentar el silenci’ de Óscar Fabregat i Marcos Sánchez
Representar és reviure. Reviure és parlar. Parlar és trencar el silenci.
Passejada pel casc antic amb peces de teatre curtes musicalitzades, que trenquen el silenci de les dones represaliades a la dictadura i la postguerra. Per a donar veu, per a evitar que es repetisca la història.

Participants i projectes

Mar Juan Tortosa

(Llocnou d’en Fenollet, 1990)

 
Artista plàstica, investigadora i docent llicenciada en Belles Arts (UPV), titulada en joieria (CEJC) i doctora en Art: Producció i Investigació (Excel·lent, Cum laude, Premi Extraordinari de Doctorat) (UPV). Compta amb sis premis a millor expedient en Belles Arts i un postdoctorat de tres anys (contractació postdoctoral Margarita Salas) en: Art com a eina de comunicació i sensibilització.

Ha impartit classes en escoles d’art i universitats a Espanya, Portugal, Bèlgica i els Estats Units. Les seves obres s’han exposat en museus com el CCCC, IVAM, Centre Cultural La Nau, Disseny Hub Barcelona, Museu de São Roque i MUDE. 

El seu treball gira entorn de la comunicació d’històries, relats i reflexions a través del llenguatge plàstic, concretament des del camp de l’escultura articulat amb l’imaginari social, històric i cultural popular; amb la intenció d’articular espais sensibles per a la contemplació, reflexió i debat, que generen pensament i posicionament crític a fi de fomentar una millora social, política i cultural.


Web: www.marjuantortosa.com
Instagram: @marjuantortosa

NO-DOL. Presència, esvaïment, anhel i incertesa en la lluita feminista espanyola.

L’estratègia del silenci inculcada arran dels episodis traumàtics al període franquista ha sigut destructiva i profunda a escala transgeneracional. Tant que, avui en dia, en període democràtic, encara dificulta el procés per realitzar un dol amb el qual poder recordar, reconéixer, integrar i projectar maneres de ser i estar que fomenten una societat respectuosa, lliure i feminista en l’actualitat i en el futur.

Hi ha una mancança d’espais per parlar sobre el que va passar, i els diferents relats són una font que permet llegir entre línies i de manera genèrica, borrosa, la ferida encara oberta a Vilafranca. Durant dos setmanes, s’ha parlat amb historiadores i historiadors expertes, i amb les veïnes i veïns del poble, quines son les històries, quotidianes o no, que tenen a veure amb la repressió imposada a les dones de la població durant el període franquista. Pel que respecta als testimonis: silenci.

Silenci, què fort i alt sones. Silenci que hui en dia encara és una presó que anul·la la plena llibertat d’expressió. 

L’instal·lació es completa amb una col·laboració amb Pau Monfort Monfort, mitjançant una peça sonora amb enregistraments de camp dels treballs de recuperació de les restes arqueològiques de combatents afusellats pel franquisme.

NO-DOL. Presència, esvaïment, anhel i incertesa en la lluita feminista espanyola.

Instal·lació a l’antiga presó al voltant de les històries, quotidianes o no, que tenen a veure amb la repressió imposada a les dones de la població durant el període franquista. Una reiteració en les absències dels successos d’aquest període històric.

Silenci, que alt i fort sones. Històries de repressió franquista de les dones a Vilafranca.

Col·labora Pau Monfort Monfort amb l’obra sonora ‘Rascant en la memòria’.

Obra documental que recull els processos entreteixits per una xarxa de col·laboració al llarg de la recerca. Intervenció sonora amb enregistraments de camp dels treballs de recuperació de les restes arqueològiques de combatents afusellats pel franquisme.

MEDIADORES : Óscar Fabregat Albesa, Marcos Sánchez Parra i Ana Querol Vicente

COL·LABORADORES: Guillem Monferrer Milian, Inmaculada Altabas Gracia, Narcís Tena Sales, Mélianie Ibáñez Domingo, Josep Monferrer Guardiola, Oscar Tena Garcia, Juan Luís Porcar Orihuela, Paco Miralles Garcia, Raul Gonzalez Devis, Emilio Pons “Moreno”, Pedro Colom Guardiola, Irene Caballer Garcia, Rosa Caballer, Pau Monfort Monfort.