Futur aturat

Artista i investigadora, Laura Marte viu i treballa a Mallorca. És delegada territoral de l’associació Mujeres en las Artes Visuales (MAV) des del 2020 i ha exposat al Casal Solleric de Palma, Bienal de las Fronteras a Mèxic, La Casa Encendida a Madrid, Biennal del Pensament a Barcelona, C.C. Les Cigarreres d’Alacant, entre molts d’altres.

Desenvolupa projectes —no obres— dins de l’àmbit relacional i conceptual, articulats a través de pràctiques col·laboratives, formats múltiples i una mirada feminista. Qüestiona els imaginaris que conformen la normalitat des de perspectives visuals, polítiques i sensibles, amb una atenció especial a la relació del subjecte amb l’espai públic, entès des d’una accepció àmplia. 

El simulacre, la participació i la perspectiva de gènere són constants en la seva pràctica, que assumeix una responsabilitat crítica amb el lloc i el moment que habita, fent del context el fonament dels seus processos creatius. Com a artista, també interroga com i per què les imatges visuals esdevenen part de la cultura, directament o indirectament, obrint espais per a noves maneres de veure i habitar el món.

Web: lauramarte2.wix.com/lauramarte
Instagram: @laura_marte_marte

Rocha-Lácova

Com a fil conductor, es recurreix a dos paraules molt presents a la localitat de Viver: Rocha i Lácova. Ambdòs termes lligats a la idea de costa o pendent, allò que hi ha que travessar i que suposa una dificultat. A partir d’aquest fet, es vinculen els malestars de la vida cotiana, compartits a les converses amb la comunitat i col·lectius del poble, traslladant-los al terreny de la creació artística. 

El resultat és una instal·lació elaborada amb materials reutilitzats, art sonor i materials gràfics  plantejada des d’una perspectiva de gènere que subratlla com les dificultats de l’entorn s’entrellacen amb les persones que l’habiten.

Rocha

(Cortina d’alumini de 285cm x 185cm i pintura esmalt)

Rocha fa referència a una paraula emprada a Viver que significa costa o pendent. La cortina també és un tret característic de Viver que s’utilitza popularment com a element dissuasori de les mosques. 

Lácova

(Pissarres recuperades de  250x123cm intervingudes amb guix líquid)

Lácova fa referència a un camí amb pendent difícil d’accedir i pedragós. Una vegada més dins el context Viver trobam aquesta paraula per designar el paisatge i la orografia del lloc. A partir de dues pissarres de l’antiga escola de Viver s’han intervingut per construir una geneologia de les dones de Viver que han participat a l’obra de teatre “Las mujeres no salimos en la Wikipedia” i al documental “Resistències Minúscules” de Nora Ancarola i altres dones referents dins en context històric feminista. 

Cuidades

(Gravació sonora 6’ 42’’, dins de pitxer recuperat)

Consta de dues peces, d’una banda la llei “Real decreto-ley 16/2022, de 6 de septiembre, para las condiciones de trabajo y de Seguridad social de las personas trabajadoras al servicio del hogar” que podrà ser comentada per al públic. D’altra banda la peça sonora consta de diverses entrevistes realitzades a professionals regulats o no dins de l’àmbit de les cures.

S/T

Conjunt de fotografies i arxius relacionats amb el poble de Viver. Mesures variables.

Recull d’arxius i fotografies procedents de diverses fonts (persones, col·lectius, comentaris) que visualitzen altres malestars el procés d’investigació realitzada a Viver. 

MEDIADORES : Cristina Herrero i Eva Segura
COL·LABORADORES: Dolores García, Marta López Panadero, Raquel Rojo, Neus Estany Gordillo, Araceli Domingo, Rosa López Vicente, Amparo Povo Rodrigo, Isabela Oltra, Aitana Costa Forcallo, Amparo, Isabel, Maite Noguera Fuster, Gloria Rabanaque Mallén, Alicia Cebolla, Vicenta Benedicto Navarro, Edu Javier Mendoza Ruíz, Pablo Ferrer, Sílvia Carbonell Aviñó, Nahum Murillo

Artista, escriptora, comissària i militant, ha participat en projectes amb un fort component de crítica social i política des de diversos camps de la creació contemporània. La seua obra explora una estètica i pràctica multidisciplinàries, tractant temes com ara la precarietat laboral juvenil, la neurodivergència, el capacitisme, la postcolonialitat, les violències estructurals i el feminisme. Articula la transformació col·lectiva de l’entorn i el món, superant l’individu -de vegades en materia institucional, de vegades cultural i de vegades humà-. 

‘Ordeno desigualtats per fer de la violència bellesa, i n’articulo formes i conseqüències, matèria, llocs, espais i comunitats. Pintures, textos i relacions des d’un cos set voltes rebel (dona, trans, rural, catalana, de classe treballadora, neurodivergent, supervivent d’abusos sexuals en l’infància)’

El seu treball ha estat exposat al MACBA (2024), Arts Santa Mònica (2023), al Mèdol Centre d’Arts Contemporànies (2022), Sant Andreu Contemporani (2021), Institut Valencià d’Art Modern – IVAM (2021), a Sala d’Art Jove (2018) o al Centre d’Art Lo Pati (2017), entre d’altres. Ha estat guardonada amb el Premi Art Jove de Patrimoni (2018) i el Premi Miquel Casablancas de Mediació (2021).

Compartir coneixements amb Ortésia Cabrera
La visibilització de narratives llegides des de les subjectivitats de gènere, raça, classe, capacitat, edat i colonialitat

Processos que ens obrin a preguntar-nos: quines veus resten marginades o alteritzades en els relats oficialitzats? I, sobretot, com podem fer visibles aquestes absències per transformar-les en presències actives?

Posar al centre les veus dels col·lectius i de les persones que gairebé mai no apareixen representades, i entendre el museu i la cultura no com a espais neutres, sinó com a terrenys de disputa, de resimbolització i de possibilitat.

A més, aquesta exploració s’articula entorn de l’economia del poder, on es proposa una gestió diferent dels malestars. No es tracta de negar-los ni de relegar-los a l’esfera privada, sinó de pensar-los com una matèria capaç de generar vincles: una ecologia relacional compromesa en què el malestar no es convertisca en excusa per a la divisió, sinó en oportunitat per a imaginar altres maneres de conviure.