Compartir coneixement

És historiador, investigador, docent i comissari amb una extensa trajectòria que abasta prop de 200 exposicions en museus d’Amèrica Llatina i Europa. Actualment, és el comissari del Pabelló Espanyol a la Biennal de Venècia (2024), on presenta el projecte Pinacoteca Migrante de Sandra Gamarra Heshiki. Anteriorment, va ser comissari de la 11a Biennal de Berlín (2018-20) i del Pabelló de Xile a la 58a Exposició Internacional de Venècia (2019). També va exercir com a director artístic del MALBA a Buenos Aires (2013-18) i comissari cap del MUSAC a Lleó (2002-13).

Compartir coneixement amb Agustín Pérez Rubio – Descolonització des de la pràctica artística. 

La descolonització dels museus es fa cada cop més necessària en la nostra societat actual. És essencial qüestionar la legitimitat d’aquestes institucions per narrar històries silenciades i considerar la restitució de peces culturals a les seves comunitats d’origen. L’art pot jugar un paper fonamental com a mitjà d’expressió i reivindicació, ja que pot deconstruir narratives i obrir nous sentits. Repensar els museus implica transformar les narratives que sostenen i incorporar veus diverses que reflecteixin la nostra societat, compromettent-se amb la justícia social i la diversitat.

Com podem garantir que les narratives dels museus reflecteixin la diversitat cultural i les veus de les comunitats marginades?

Es va doctorar en la Universitat Autònoma de Madrid en Filologia Hispànica i és especialista en teoria de les arts escèniques i estudis culturals. Ha coordinat volums col·lectius d’estudi i discussió de l’àmbit de la creació escènica en els quals es replantegen les relacions entre les teories crítiques i les pràctiques de creació, com a Utopies de la proximitat en el context de la globalització. La creació escènica a Iberoamèrica (Madrid, Universitat Catilla-La Manxa, 2010), o A vegades em pregunte per què continue ballant. Pràctiques de la intimitat i Manual d’emergència en pràctiques escèniques (Madrid, Con tinta me tienes, 2011 i 2014).

Compartir coneixement amb Óscar Cornago – Qui sustenta el relat del patrimoni?

Qui sustenta el relat del patrimoni posant èmfasi no només en els seus efectes finals, sinó també en els processos intermedis que el construeixen i en la manera en què es reactualitza contínuament?

Patrimonialitzar hauria de ser un procés dinàmic que transforme els dispositius i agents implicats, no un resultat fix. És necessari qüestionar el monopoli de les institucions en la seva definició i construcció, i incloure una major diversitat de veus, especialment des dels marges.

Artista interdisciplinar amb formació en Sociologia, Arts Visuals i doctorant en Art públic per la UPV. En la seua trajectòria com a creadora ha participat en diferents mostres i investigacions d’ordre comunitari,  com ara Kissito Assangni i QUarentine Project, on l’Art és part i motor del treball amb comunitats. Ha treballat com a docent en la Universitat Lliure en Cali i en l’Institut departamental de Belles Arts. Viu a València, on treballa com a artista i docent realitzant projectes amb comunitats migrants, i tallers-laboratori entorn dels afectes, la identitat i el territori. En l’actualitat pertany al grup d’investigació Epistemologies del Sud.

Periodista i Antropòleg llicenciat, mestre i doctor. Participa en diferents organitzacions i moviments socials. Membre fundador de l’Associació Sediments. Coordina la recerca i la difusió sobre sediments i sobre barraques. Ha coordinat l’edició de llibres on ha aportat una part de l’autoria: “Terra presa. Per una nova política de sediments” (Beca de recerca Fundació Duran Martí); “Riu de xocolate/Riu amunt, riu avall”; “La gran riuada”; ‘ Periples’ (poesía); ‘Barraques 2100, passat, present i futur d’una arquitectura popular’. És realitzador de documentals com ‘SEDiMENTS’ (2019) i ‘Barraques 2100, passat, present i futur d’una arquitectura popular’. Des de 2019 navega amb el projecte Poesi Surf i Kaiak al Delta de l’Ebre.