Viver
Travessar allò invisible
La intervenció artística emergeix com un far en la penombra de la nostra comprensió del patrimoni cultural, convidant-nos a qüestionar i transformar el que considerem digne de ser preservat. Aquesta reflexió ens porta a reconsiderar les narratives tradicionals que han marcat el nostre camí, obrint la porta a noves interpretacions que fusionen el passat amb el present. En aquest procés de revisió, l’art es converteix en un vehicle de diàleg, un espai on les idees preestablertes es fonen i es reconfiguren, oferint-nos una mirada fresca i renovada sobre la riquesa cultural que ens envolta.
‘Datzarbe. Dada, agent utòpic despatrimonionalitzant’ de Moisés Mañas
La proposta busca la convivència i transformació entre els elements tangibles del seu patrimoni natural i hidrogràfic, com l’aigua, les fonts i les estructures de regadiu, i les dades intangibles relacionades amb aquests mateixos elements. A través d’una perspectiva tecnocientífica, es materialitza en una experiència audiovisual que visualitza les dades recollides sobre el patrimoni físic (localització, grandària, etc.) juntament amb informació sobre la identitat socioeconòmica de la comunitat (dades demogràfiques, econòmiques, etc.). Aquestes dades es recodifiquen com a outputs ecpatícos, presentant-se com un agent utòpic despatrimonializant del patrimoni.
Compartir coneixement amb Agustín Pérez Rubio – Descolonització des de la pràctica artística
Com podem garantir que les narratives dels museus reflecteixin la diversitat cultural i les veus de les comunitats marginades? És essencial qüestionar la legitimitat d’aquestes institucions per narrar històries silenciades i considerar la restitució de peces culturals a les seves comunitats d’origen. Repensar els museus implica transformar les narratives que sostenen i incorporar veus diverses que reflecteixin la nostra societat, comprometent-se amb la justícia social i la diversitat.
Agustín Pérez Rubio
(València, 1972)
És historiador, investigador, docent i comissari amb una extensa trajectòria que abasta prop de 200 exposicions en museus d’Amèrica Llatina i Europa. Actualment, és el comissari del Pabelló Espanyol a la Biennal de Venècia (2024), on presenta el projecte Pinacoteca Migrante de Sandra Gamarra Heshiki. Anteriorment, va ser comissari de la 11a Biennal de Berlín (2018-20) i del Pabelló de Xile a la 58a Exposició Internacional de Venècia (2019). També va exercir com a director artístic del MALBA a Buenos Aires (2013-18) i comissari cap del MUSAC a Lleó (2002-13).
Compartir coneixement amb Agustín Pérez Rubio – Descolonització des de la pràctica artística.
La descolonització dels museus es fa cada cop més necessària en la nostra societat actual. És essencial qüestionar la legitimitat d’aquestes institucions per narrar històries silenciades i considerar la restitució de peces culturals a les seves comunitats d’origen. L’art pot jugar un paper fonamental com a mitjà d’expressió i reivindicació, ja que pot deconstruir narratives i obrir nous sentits. Repensar els museus implica transformar les narratives que sostenen i incorporar veus diverses que reflecteixin la nostra societat, compromettent-se amb la justícia social i la diversitat.
Com podem garantir que les narratives dels museus reflecteixin la diversitat cultural i les veus de les comunitats marginades?
Moises Mañas
(Elda. 1973)
El treball de Moisés Mañas es centra en la relació humà-objecte, explorant la ciberontologia del diàleg entre les coses en els àmbits mecànic i cibernètic. Manipula artefactes i dispositius electrònics amb una mirada lírica, recollint, processant i interpretant dades de l’entorn en temps real o diferit, qüestionant protocols de comunicació i explorant els orígens cibernètics. Construeix dispositius i muntatges com a manifestos poètics electrònics per evidenciar la intersecció entre art, tecnologia i societat.
És un artista multimèdia, investigador i professor de Media Art a la Universitat Politècnica de València. Dirigeix el Màster Oficial en Arts Visuals i Multimèdia des del 2012 i és membre del grup de recerca I+D+i del Laboratori de Llum des de l’any 2000. Amb una trajectòria que inclou estudis i beques en art electrònic a diverses institucions internacionals, el seu treball ha estat presentat en festivals i exposicions d’art i tecnologia arreu del món.
Web: moisesmanas
Instagram: @moisesmanas
Datzarbe. Dada, agent utòpic despatrimonionalizante.
Viver és una població sensible i rica en patrimoni natural i hidrogràfic.
Esta proposta artística es presenta com un projecte de convivència i transmutació entre els elements tangibles patrimonializables de Viver, l’aigua, les fonts, les estructures de regadius, etc. i els intangibles, dades crues d’eixos mateixos elements d’ordenació i comunicació, com a acte despatrimonionalizante sota una concepció decimal tecnocientífica de l’entorn.
El resultat es plasma en una experiència experimental audiovisual de visualització de les dades arreplegades d’eixe patrimoni físic empàtic (localització, grandària, trams, formes, etc.) mesclat recursivamente amb informació d’identitat soci econòmica de la comunitat de Viver (dades demogràfiques, econòmics, etc. ) i recodificats com a outputs ecpatícos amb l’objectiu de proposar la dada com un utòpic agent despatrimonializante del patrimonializado.
MEDIADORES : Gloria Rabanaque
COL·LABORADORES: Paco Mas, José Juesas Andrés, Pablo Ferrer, Cristina Herrero, Alicia Selles, Vicente Ferrer
CEIP Historiador Diago, alumnat i professorat de 5è i 6è primària, i IES Jérica-Viver, alumnat i professorat de 3r ESO.
