VILAFRANCA

Olga Diego

Artista i docent

Especialitzada en els processos escultòrics, performances, audiovisuals i el dibuix. El seu treball es caracteritza per la construcció de diversos artefactes i l’exploració dels mateixos a través de performances. Ha desenvolupat una àmplia experimentació sobre temàtica de vol, alçant ella mateixa el vol en un dels seus artefactes. La implicació del públic és element important en moltes de les seves propostes. Explora també els límits del cos i la identitat, abordant entre altres qüestions la construcció-desconstrucció del gènere. 

Desenvolupa escultures dotades de moviment i interactives amb aplicació de circuits electrònics i programació.

Projecte ”Taleques”

Taleque: Saco de tela que empleaban las mujeres de Vilafranca para cazar víboras.

Habitar Vilafranca, investigar no solo desde lo conceptual y desde lo lejos, sino situada en el territorio dando la posibilidad de que el lugar te hable, me ha ofrecido una experiencia que ha puesto en jaque todas aquellas posibilidades que llevaba en el bolsillo, mi propio taleque. 

Absorber y ser partícipe de las vivencias, de las personas con las que te cruzas, de las conversaciones mantenidas, me lleva a un territorio y un imaginario peculiar desde donde nace la propuesta.   

A finales del siglo XVIII y principios del XIX se contaba con una plaga de víboras en el término municipal de Vilafranca que propició su depredación. Una práctica ancestral recuperada y transformada en oficio donde las mujeres confeccionaban sus propias bolsas para cazar estos viperinos, vendiendo los ejemplares para producir antídoto y posteriormente cremas con fines terapéuticos que a día de hoy se siguen comercializando en la localidad. Una práctica para la subsistencia realizada por mujeres fuertes en una época difícil. 

La obra busca rescatar este hecho como símbolo perteneciente a la historia i la identidad de la localidad pero que al mismo tiempo puede ser talismán de poder para la mujer actual. Hoy también necesitamos llevar Taleque, de mujer empoderada, independiente y sin complejos. 

Siguiendo con los relatos diacrónicos, se fomenta un cambio de posibilidades económicas sobre el futuro del oficio, con el diseño y la estampación de serigrafía sobre tela. 

En la imagen creada, la mujer no caza a la serpiente sino que se alía con ella y se fortalecen. Ya no permiten que la historia o la mitología las siga acusando y culpando.  

Mirar atrás para caminar hacia delante. 

Taleque: Sac de tela que ocupaven les dones de Vilafranca per a caçar escurçons.

Habitar Vilafranca, investigar no sols des del conceptual i des del lluny, sinó situada en el territori donant la possibilitat que el lloc et parli, m’ha ofert una experiència que ha posat en escac totes aquelles possibilitats que portava en la butxaca, el meu propi taleque. 

Absorbir i ser partícip de les vivències, de les persones amb les quals et creues, de les converses mantingudes, em porta a un territori i un imaginari peculiar des d’on neix la proposta. 

A la fi del segle XVIII i principis del XIX es comptava amb una plaga d’escurçons en el terme municipal de Vilafranca que va propiciar la seva depredació. Una pràctica ancestral recuperada i transformada en ofici on les dones confeccionaven les seves pròpies bosses per a caçar aquests viperins, venent els exemplars per a produir antídot i posteriorment cremes amb finalitats terapèutics que avui dia es continuen comercialitzant en la localitat. Una pràctica per a la subsistència realitzada per dones fortes en una època difícil. 

L’obra busca rescatar aquest fet com a símbol pertanyent a la història i la identitat de la localitat però que al mateix temps pot ser talismà de poder per a la dona actual. Avui també necessitem portar Taleque, de dona empoderada, independent i sense complexos. 

Seguint amb els relats diacrònics, es fomenta un canvi de possibilitats econòmiques sobre el futur de l’ofici, amb el disseny i l’estampació de serigrafia sobre tela. 

En la imatge creada, la dona no caça a la serp sinó que s’alia amb ella i s’enforteixen. Ja no permeten que la història o la mitologia les continuï acusant i culpant. 

Mirar enrere per a caminar cap endavant.