Un cós per a desbordar la seua memòria

FORCALL

Participants i projectes

Peter BOSCH & Simone SIMONS 

Des del principi de la seva col·laboració a Amsterdam, 1985, Peter Bosch i Simone Simons han abastat diverses i diferents activitats, com ara performances, concerts i produccions teatrals. Des de 1990, no obstant això, s’han centrat sobretot en el desenvolupament de “màquines musicals” autònomes, caracteritzades per uns equilibris inestables que el més mínim canvi podria pertorbar prou com per a produir un resultat imprevisible. El Krachtgever és la seva obra més coneguda per la seva Golden Nica, rebuda en 1998 en el Prix Ars Electronica de Linz en la categoria de Digital Musics. Altres projectes són Canten un Ou, premiat en el 29è Concurs de música electroacústica i art sonor, Bourges, 2002, o Aigües Vivas, que va obtenir un esment en VIDA 6.0, Madrid, 2003. En 2009 es va celebrar una retrospectiva de la seva obra en La Tour du Pin, França, comissariada per GRAME, Lió. En 2012 van estrenar Wilberforces en “Winter Sparks”, FACT, Liverpool i Mirlitones en DordtYart, Dordrecht.

Projecte ”La fàbrica de memòries”

Forcall, o millor dit, la comarca sencera dels Ports, té un passat impressionant, marcat per una tradició artesanal i industrial que ha funcionat durant segles. Controlaven totes les fases de la producció, des de conrear el cànem, la fabricació dels fils, les soles, les teles i les vetes, fins a la creació del producte final, les espardenyes. Avui dia és inimaginable els milions de espardenyes que produïa Espanya en els anys 50, segons un mapa informatiu del Museu de l’ Espardenya. És evident que moltes de les tradicions han desaparegut i que, on encara sobreviuen, es troben amb moltes dificultats. El món ha canviat tant per la globalització, internet, els drets socials…

No solament s’han perdut llocs de treball i coneixements, sinó que també el paisatge sonor ha canviat per complet. En temps no tan llunyans la indústria tèxtil era el gran motor de la vila, metafòricament i literalment. No es podia imaginar un el Forcall sense els sorolls de les diverses fàbriques que existien.

El nostre projecte retorna aquest paisatge sonor al poble d’el Forcall. Durant un temps l’església del convent es transforma en una nau industrial amb una nova maquinària, no per a produir una cosa tangible, sinó simplement per a produir sons d’una certa bellesa